EL MISTERI DE L’ARMARI
Jo vaig començar a sospitar del professor. Era molt estrany que el seu gos no s’atansés a ell. Semblava evident que l’Agustí no buscava el gos, tenia altres interessos a la fàbrica.
La Gina li va dir a en Nan:
—No tinguis por, sembla un gos inofensiu i està content de veure’ns. No veus com remena la cua?
—On és l’Agustí?
De sobte havia desaparegut. Aquí hi ha gat amagat! —va dir la Gina.
Vam començar a buscar-lo i la Gina va dir que sentia l’olor de la seva colònia (“huele fuerte, colega”). Tots vam seguir el rastre corrents i el Nan va caure. La Gina va dir:
—Ets una mica barroer!
Quan s’estava aixecant de terra, va veure un sobre, groguenc i una mica cremat de les puntes. El vaig obrir i a dins hi havia una carta. La vaig llegir amb molta atenció…
Abans de cremar la meva fàbrica et vull dir que començaré una nova vida, un nou negoci, una nova fàbrica… I per això et vull demanar si em deixaries viure a casa teva durant un temps, fins que passi tot l’enrenou i construeixi la nova fàbrica.
Espero la teva resposta com més aviat millor.
Sr. Buixó
Tots ens vam quedar molt sorpresos en llegir aquella carta. A qui anava dirigida?...
De sobte va aparèixer l’Agustí. Havia estat escoltant el que deia la carta. Tots ens vam quedar muts mirant-nos sense saber què fer.
L’Agustí ens va explicar que el seu pare treballava a la fàbrica, que era íntim amic del Sr. Buixó i que portava molt de temps intentant esbrinar què havia passat, qui i per què havia cremat la fàbrica. Ell sempre havia pensat que no havia estat el Sr. Buixó. Ara el seu pare era molt vell i havia demanat a l’Agustí que continués la seva investigació.
Vaig veure que el gos ensumava com buscant un rastre. El vam seguir i vam veure una porta tancada. La vam obrir i era un despatx on hi havia un senyor que, quan ens va veure, va sortir corrents, el vam seguir però de sobte va desaparèixer.
Havíem de posar una mica d’ordre en tot el que teníem. En molt poc temps havíem esbrinat moltes coses i en els nostres caps hi havia un garbuix impressionant.
Els vaig cridar a tots i els vaig proposar de fer una reunió per repassar tot el que havíem esbrinat i veure per on podíem continuar la investigació.
—Anem a fer una repassada de tot el que sabem i del que no sabem —vaig dir-los.
—D’acord, tens raó —va dir la Gina—. Això s’està convertint en un autèntic misteri. En primer lloc, quina relació tenien els pares del Mikel Brotons amb la fàbrica? Com és que es podia accedir a la fàbrica des de la casa? L’Agustí ja ens havia explicat el seu interès per la fàbrica. Qui era el senyor que va sortit d’un despatx i que va desaparèixer de sobte?
Era clar que ens quedaven moltes coses per esbrinar. La veritat és que estàvem gairebé com al començament, sabíem molt poques coses i havíem d’intentar avançar.
Vaig proposar sortir de la fàbrica i començar a investigar la casa del Mikel i els seus pares. Tots hi van estar d’acord, havíem de sortir al carrer. Ara era el moment de veure si els càlculs de l’Agustí amb el quinto eren exactes. Vam anar fins a la porta i vam agafar el cadenat. Sort que la porta estava trencada i no ajustava. L’Agustí va anar dient els números i... bingo!: el cadenat es va obrir. Quan tots vam ser fora vam respirar fondo, necessitàvem una mica d’aire pur.
Havíem de trucar al Mikel, per investigar casa seva. Necessitàvem el seu ajut.
La Gina va treure el mòbil i li va trucar. Vam quedar de veure’ns al parc de davant de l’escola, al cap d’una hora.
Un cop a la plaça, vam haver d’explicar al Mikel tota la nostra aventura. Es va quedar molt sorprès de tot plegat i sobretot de veure el professor amb nosaltres.
Ell no tenia ni idea que a l’armari de sota l’escala de casa seva hi hagués una porta secreta que portava a la fàbrica.
Necessitàvem poder parlar amb els seus pares, però com ho podíem fer sense despertar sospites?
La Gina va tenir una molt bona idea: diríem als pares del Mikel que els havíem de fer una entrevista per un treball d’escola. Els pares sempre estan disposats a col·laborar quan la feina és de l’escola.
De moment vam començar a preguntar coses al Mikel: el nom complet dels seus pares i familiars propers...
Vam tenir una grata sorpresa. Resulta que el nom del seu pare era Miquel Brotons Buixó. Bingo!: el pare del Miquel estava emparentat amb el Sr. Buixó.
L’Agustí ens va dir que el Sr. Buixó tenia una germana i que el marit treballava amb ell a la fàbrica.
Sembla que començàvem a veure una mica de llum. Semblava que ara sí que teníem una bona via d’investigació.
En Mikel estava al·lucinat i molt interessat a esbrinar tot aquest misteri. Així que ens va dir que parlaria amb els seus pares i ens diria quan podíem anar a fer l’entrevista.
